elementatiu

ELEMENTATIU, -IVA adj. Capaç d'elementar. Axí com lo foc, los rams del qual són ignificatiu, ignificable, ignificar en la massa en qui és ram de elementatiu, elementable e elementar, compost ab los altres elements, III.23 - ArbSci I, 204. Per la elemental és la flor elementar, en quant hom és elementable e elementatiu, d'on és elementar: elementable és en quant és engenrable dels .iiij. elements; elementatiu és home qui engenra altre home, III.23 - ArbSci I, 225. Axí com la potència vegetativa empeltada en la elementativa per ço que atraga a si elementar, e en la potència elementativa e vegetativa empeltada la potència sensitiva per ço que atraga a son sentir elementar e vegetar, III.23 - ArbSci I, 82. Hom és elementatiu en quant engenra altre hom, III.23 - ArbSci III, 329. En la potència elementativa està assituada la vegetativa, III.26 - ProvRam, 138.