concluir

CONCLUIR v. tr. Concloure; treure una conseqüència lògica. En axí pot hom en esta .vª. figura concluir e solvre vertaderament e endressadament totes coses, I.2 - Contemp VII, 592. Ans los fasses tots acordar / en so que volràs concluir, III.49 - Aplica, 213. Car si concluïem que Déus no és, emplegaríem contradicció, III.45 - EsDeu, 450. Conclua: variant per concloa (I.2 - Contemp IV, 176, nota). So m'albir / que ab majoritat fi.n cové concluir / d'actu primer, segon, II.B.10 - Regles, 292.
ETIM.: llatí concludere, amb canvi de conjugació.