tenent

TENENT ger. de tenir (o tener). Aytant com l’ome es en pus alt grau e es ell contra vera intenció, aytant, fill, es enemich de intenció e del grau en que intenció l’a pujat, tenent ell intenció en major desonor que altre hom, II.A.17 - Intenció, 206, lín. 30.
ETIM.: llatí tenente.