sovint

SOVINT adv. Moltes vegades, freqüentment. Qui sovint parla ab ta muller, / no tem: allunya'l de ton poder, IV.7 - ProvEns, 379. Aquestes saluts digues, fill, sovint a la Verge gloriosa, II.A.6 - DoctPu, 15. Cara divinal e humanal que tant sovint me sadollava de glòria e de plaer, FD II.5 - BeneMuli, 320.
ETIM.: llatí subinde. Algunes de les formes registrades necessiten explicació especial quant a la terminació.