sovén

SOVÉN adv. Sovint. Un home peccador ymaginava sovén los seus grans peccats, III.23 - ArbSci II, 406. Pus sovén membra Déus per amor que per paor, III.26 - ProvRam, 71. Sovén beneesques lo nom de Déu, III.23 - ArbSci II, 75. Sovén beneix Déus per ço que suvín l'ams, III.23 - ArbSci II, 75. Sovén: variant per soveny (III.23 - ArbSci III, 86 i 151, notes). V. sovint.