seyn

1. SEYN m. Campana grossa. En aquella sgleya havia .Iª. squella que sonava molt noblament, e havia .I. seyn trencat qui molt malament sonava. La dona que era leja dix a la dona bella que molt seria gran bé que lo seyn gros sonàs tan bé com feya la squella, II.B.15 - Felix II, 67. V. seny (1).
ETIM.: llatí signu.