possíbol

POSSÍBOL adj. Possible. Con sotsposes fer alcuna cosa e no consires si és possíbol, est temptat per ço que no consires los béns qui·t són possibles a fer, III.26 - ProvRam, 318. Possíbol cosa és que .jª. essència sia infinida en subpòsits infinits, II.A.4 - Demost, 393. Si era possíbol, seguir-s'ia que so per què puries ésser pus forts contra vicis e puries aver majors vertuts, fos jusà bé, e assò és inpossíbol, II.A.4 - Demost, 490. En axí pots aver major fortitudo per los objects qui són possíbols a ésser menbrats e enteses e amats, II.A.4 - Demost, 490. +Cor si era posibol, major e no eser se covenrien, e menor e esser, II.A.9 - Gentil, 22, lín. 209. E cor totes estes coses sserien posibols, si resurecció no era, e cor sien emposibols, per asó resurecció es demostrada, II.A.9 - Gentil, 42, lín. 153.
ETIM.: llatí possibile, tal vegada amb influència del sufix -volus.