instinct
INSTINCT m. Instint, impuls interior natural, independent de la raó i de la voluntat. Instinct és sciència de natural potència, III.26 - ProvRam, 157. A home és donada discreció per usar de raó, e al foc instinct per usar de calor, III.26 - ProvRam, 157. Lo foc ha instinct a dessecar la teula ab sa seccor e a dessolre·l glaç ab sa calor, III.26 - ProvRam, 157. En los bruts animals s'acompanyen instinct natural e indústria, e en animal racional, instinct e discreció, III.26 - ProvRam, 158. Los instincts [e] apetits naturals requeren procuració de viandes, III.26 - ProvRam, 212. Per l'Arbre vegetal pot hom haver conexença de les plantes segons lur vegetació, e de la obra que han en si meteixes segons les natures que han per instincts e apetits naturals, III.23 - ArbSci I, 6.
ETIM.: llatí instinctu.
ETIM.: llatí instinctu.