hordonat

HORDONAT, -ADA part. pass. de hordonar (per ordonar). Hordonat és, per la orde divinal, que en axí com hom, per les obres corporals, aperceb ço que altre hom cogita, que en axí..., II.B.15 - Felix IV, 65. Car karitat no pot ésser sinó en vera e hordonada entenció, II.B.15 - Felix III, 119. L'altre, qui mal no meria, estava denant lo rey alegrament, e perlava ardidament e hordonada, II.B.15 - Felix III, 41. En lo cel, elements, hòmens, arbres, bèsties, auceyls, pexes, matayls, morals virtuts e artificis <h>a tantes coses ben hordonades, III.41b - ComDict, 287. Hordonat: variant per ordenat (II.A.4 - Demost, 49, nota). V. ordonat.