tint

TINT, TINTA part. pass. de tenyir. Tenyit, cobert d'un color que no és el natural. Vestida de vermells draps tints en sanc preciosa, I.2 - Contemp I, 79. En axí se deurien los hòmens enans acostar a la sancta crou que a null altre arbre; e pus hi deurien plorar, on pus la veem tinta de sanc e de làgremes, I.2 - Contemp I, 173. Va-se'n ma nau trencar e perir a les roques, qui encara són tintes e sangonoses de moltes altres naus qui en elles són trencades e rumpudes, I.2 - Contemp III, 92. Los quals draps veem tints en colors vermelles e grogues e verts e blancs (sic) e negres e morades e de moltes altres colors, I.2 - Contemp III, 112. La vestedura que vós vestíets en la creu, aquella no fo tinta sinó en color vermella, I.2 - Contemp III, 112. Beneyt siats vós, qui soferís que·l vostre cap fos tint e pintat de sanc preciosa, I.2 - Contemp III, 112. Lo vostre cors gloriós qui en la crou fo nuu, tint de vermella color, I.2 - Contemp IV, 335. Vejas (sic) sos vestiments qui són tints de vermella color exida de son cors, II.A.19 - Blaquerna, 114. Tintes són celles e cabells, II.A.19 - Blaquerna, 136.
ETIM.: llatí tinctu.