siguir

SIGUIR (?) v. tr. intr. Seguir. En axí com de no ésser se sigueys ésser per creació jassia ço que no ésser no haja neguna entitat, en axí de privació de ésser se siguex situs en qui hàbit moral viciós és sustentat, III.23 - ArbSci III, 270. Aquesta manera metexa se sigueix en los altres senys segons lurs condicions e natures, III.23 - ArbSci I, 120. Si a vós plazia que·m dixéssets l'orde de cavalleria, assats me sent coratge que l'orde apendria, e que siguiria la regla e l'orde de cavalleria, II.A.5 - OrdCav, 206. Com en aquesta relació sia egual l'entendre del Pare e del Fill, ¿com per l'un entendre se siguesca producció e per l'altre no?, III.23 - ArbSci III, 312. Sigui: variant per seguex (III.23 - ArbSci III, 353, nota); sigueys: variant per segueix (III.23 - ArbSci I, 107, nota). Sembla que totes aquestes formes puguin atribuir-se a seguir, amb inflexió de la vocal radical.