ofici

OFICI m. || 1. Càrrec, activitat a la qual es dedica una persona per designació d'un superior o d'un consell. Està lo Papa veguer de sant Pere, e pot tant fer / com sant Pere per ofici, / car Déus en axí u establí, III.44 - MedPec, 111. L'abadessa se pres guarda de qual ofici se pagava pus forment Natana, II.A.19 - Blaquerna, 84. +Honrament no es desijador mas per esser honrat l’ofici qui li es comanat a honrar Deu, II.A.17 - Intenció, 195, lín. 2. +Los demés homens desigen haver honrats oficis, II.A.17 - Intenció, 195, lín. 3. || 2. Funció sagrada. A una gran festa fo l'enteniment devant l'altar de nostra dona santa Maria. Per l'ofici, qui era lonch e sollempne, preposà l'enteniment adorar e contemplar la granea de Déu, II.A.7 - OraCont, 239. V. offici, ufici, uffici.
ETIM.: llatí officiu.