estació

ESTACIÓ f. Acte d'estar aturat, repòs, estat oposat al de moviment, invariabilitat. Estació és aquella forma per raó de la qual estan les substàncies e·ls accidents ço que són, e han apetit a estar en .j. loc e no en altre, III.23 - ArbSci III, 442. La bonea e granea del apetit del cel està més... ab moviment que ab estació, III.29 - Astron, I, 1.ª 2.ª En l'Arbre elemental és estació universal d'on devallen les estacions particulars naturals, III.23 - ArbSci I, 58. Axí con la pera e l'arbre, qui són muguts segons que damunt avem dit, e mouen-se a la causa final, so és a saber, que la pera és muguda a estació de son loc, e l'arbre a la forma qui li cové, II.A.4 - Demost, 171. Qüestió és: si motus à pus noble àbit que estació, II.B.1 - ArsDem, 254.
ETIM.: llatí statione.