espècie

ESPÈCIE f. || 1. Grup d'indivíduus que tenen atributs comuns, i són englobats sota el mateix nom. L'espècie està subordinada al gènere, grup més ample que el de les espècies. Car differència és començament general, fa de genus moltes espècies. Car espècie és de genre, és començament general, III.26 - ProvRam, 126. Tota espècie és pus prop a fi que genre. Si espècie no fos, indivíduu no fóra. Espècie no·s pot tocar ne veer, III.26 - ProvRam, 126. Sol lo poder de Déu pot crear espècie. La espècie del leó és pus noble que del cavall per poder, e del cavall per utilitat, III.26 - ProvRam, 127. Jhesu Crist és home per Déu en Déu, e és home per si matex en quant és nat en humana espècie, III.26 - ProvRam, 19. Los ulls corporals... defallen a veer tots los genres e les espècies e los indivíduus de les creatures, I.2 - Contemp III, 138. Sensualment sentim e entel·lectualment entenem que... ni los jenres ni les espècies ni·ls indivíduus no s'alterejen la .j. en l'autre, I.2 - Contemp VII, 73. || 2. Imatge, idea d'una cosa dins l'enteniment. Sens espècie fantàstica, ymaginació no hagra actu, III.26 - ProvRam, 127. Aquelles espècies qui són en potència són ignates, e con són en actu són guanyades, III.26 - ProvRam, 127. Les espècies noves són sustentades en les velles, III.26 - ProvRam, 49. || 3. Classe, categoria. E si més lynatges ni espècies eren de peccats que no són, encara si cabrien en ma natura, I.2 - Contemp I, 173.
ETIM.: llatí specie.