entès

ENTÈS, -ESA part. pass. de entendre. Ço per què Déus pot ésser més entès, cové ésser en ell, III.26 - ProvRam, 10. La bontat que l'enteniment entén, és antecedent per l'enteniment que sia entesa, III.26 - ProvRam, 160. Granea de eternitat és que en ela sien enteses esencials eternificatiu, eternificable, eternificar, III.15 - FlorsAm, 286. Per l'aur és entès divinal e per l'encens és entès racional e per la mirra és entès sensual, FD II.5 - BeneMuli, 314. Lo Sant Esperit dóna enteniment per ço que mal e bé sien entesos: nostra Dona enteniment dóna per ço que sia entès que son fill és bo e no mal, FD I.18 - HoresSM, 252.
ETIM.: llatí intensu (de intendere).