VENTURA f. d 1. Fet que esdevé impensadament, sense haver estat previst, sense que hi hagi intervengut la pròpia intenció o voluntat.
De tot en tot, Sènyer Déus, se poden tenir per malastrucs molts hòmens que ha en est món, qui dien que so que l'home fa ni vol, ni lo mester en què és, ni la vida ni sa mort, que tot se fa e s'esdevé segons córs de natura e segons signes e planetes e punts e ores, qui vénen segons fat o ventura o predestinació,
I.2 - Contemp I, 73
. Cové que en estes dues