memòria

MEMÒRIA f. || 1. Facultat de l'ànima per la qual es retenen i es poden reproduir les imatges que han impressionat els sentits o també les idees anteriorment adquirides. Més val donar a la memòria lo membrar, que a la boca bo menjar, III.26 - ProvRam, 37. Memòria és potència qui estoja e ret les espècies que l'enteniment e la volentat guanyen. Memòria, una matexa espècie pren per intel·ligibilitat e per amabilitat. Memòria no ret la espècie que pren, mas la semblança d'aquella. Memòria ab .j. matex membrar pren moltes espècies. Memòria ab .j. matex membrar pren e ret la espècie, III.26 - ProvRam, 111. Les branques del Arbre humanal esperitual són tres, ço és a saber, memòria, enteniment e volentat, qui són tres potències les quals són de la essència de la ànima racional, III.23 - ArbSci I, 179. E aquest tractament dit de memòria, és dispost a ésser posat en la Art memorativa, III.23 - ArbSci I, 184. || 2. Recordança, allò que es reté en el record o s'expressa per escrit o en imatges. E la vostra gran bonea no és en memòria de les gents axí com deuria; car manifesta raó par que la cosa mellor degués hom més aver en memòria, nit e dia, que la frèvol e mesquina, I.2 - Contemp I, 135. E lexà lo cors als vèrmens que·l menjassen, e a la pols de la terra per so que·l vent la escampàs, e que de él no fos feta neguna memòria, III.32 - ArbFilAm, 169. E de totes les altres coses antigues que són passades, fa aquest libre memòria per figures, II.B.15 - Felix III, 72.
ETIM.: llatí memoria.