Presentació

El Glossari General Lul·lià de Miquel Colom (Palma: Editorial Moll, 1982-1985), en cinc volums (a partir d’ara GGL), constitueix, avui per avui, l’aportació més rellevant al coneixement del lèxic català de Ramon Llull, atès que recull —amb prop de 20.000 entrades— el vocabulari d’una gran part de les obres lul·lianes  que hem conservat en català —en concret 54. És, doncs, un instrument imprescindible per als lectors o estudiosos de les obres de Ramon Llull i per al coneixement de la llengua catalana antiga.

Colom emprengué la redacció del GGL el 1977, després de trenta anys de buidatge d'obres lul·lianes. El 1982, quan començà a publicar-se el GGL, només havia tingut en compte edicions anteriors a 1950. El cinquè i darrer volum del GGL (1985), però, es clou amb un apèndix d’afegits i esmenes (pp. 399-412) que, en gran part, recull addicions corresponents a les lletres A-N de quatre noves edicions buidades a partir del volum III (1984). Cal tenir en compte, encara, dos suplements del GGL publicats a la revista Estudios Lulianos 30 (1990), pp. 161-171, i 31 (1991), pp. 125-147, que incorporen el buidatge de noves edicions. Un dels problemes que presenta el GGL és, doncs, una dispersió de la informació entre cinc volums, un apèndix i dos suplements, que obliga el lector a consultar diverses localitzacions.

D’altra banda, al GGL, la informació referent als mots no es presenta organitzada sota un lema, amb indicació de les variants gràfiques documentades, sinó que les variants gràfiques dels mots hi consten com a entrades que, normalment —però no sempre—, remeten a l’entrada principal, i viceversa. El mateix autor, a l’epíleg de la seva obra, advertia: “Cal, doncs, que els possibles usadors del glossari posseeixin una certa imaginació per a poder pensar que la grafia enreviscolada d’un mot pot respondre a una altra més correcta del mateix mot, inclòs dins els nostres volums.” (Vol. V, p. 413). Un diccionari ordenat per formes i no per lemes és, sens dubte, una anomalia; això no obstant, ofereix un avantatge de cerca quan un usuari no sap reconèixer el lema corresponent a una determinada forma.

El Nou Glossari General Lul·lià (a partir d'ara NGGL) resol aquests problemes mitjançant la digitalització i la informatització de tots els materials del GGL. D'una banda, integra les diverses fonts on va ser publicat en una única base de dades. De l'altra, bo i respectant les entrades del GGL, agrupa les diferents variants d'un mateix mot sota una forma normalitzada, de manera que l'usuari pot localitzar la veu objecte del seu interès en totes les variants que s'hi relacionen.

El NGGL, a més, ha transformat totes les referències dels exemples citats a les entrades del GGL, que resultaven difícils de desxifrar amb el sistema en què s'havien fet, en referències a obres concretes de Llull d'acord amb el catàleg de la Base de Dades Ramon Llull, de manera que sigui immediata la identificació i la localització de l'obra a la qual pertany un determinat passatge citat.

La informatització del GGL ha permès també esmenar tota mena d'errors mecànics que s'havien escolat en una obra llarga, complexa, duta a terme durant molts anys i amb uns mitjans precaris.

El NGGL, doncs, fa accessible, millora i actualitza el treball meritori de Miquel Colom i vol ser alhora un homenatge al seu autor, filòleg mallorquí pacient, discret i insigne.