enteniment

ENTENIMENT m. || 1. Facultat de comprendre, de discernir, de raonar. Déus està son pur enteniment, / e per so tot quant és, entén, III.9 - CentNoms, 101. Memòria, enteniment e volentat són parts substancials d'ànima racional, III.26 - ProvRam, 208. Home, en quant ha més de seny e d'enteniment, e és de pus forts natura que fembra, pot ésser millor que fembra, II.A.5 - OrdCav, 209. E en glòria més entén .jª. ànima o .j. àngel la veritat de mon amat, que no porien entendre tots los enteniments qui són e foren en esta vida, III.32 - ArbFilAm, 195. E assò declara e il·lumina differència de moltz entenimentz, III.11 - TaulaGen, 468. || 2. Acte d'entendre. Açò meteix del amament, membrament e enteniment que han los àngels en los objects que prenen, III.23 - ArbSci II, 149. En axí s'an en Déu unitat e unir com enteniment e entendre, III.26 - ProvRam, 7. || 3. Sentit o significació (d'un terme, d'una proposició). En axí com l'ome qui parla ab sofismes, sotsfug a son aversari d'un enteniment en altre, en axí lo meu malvat cor tot dia, Sènyer, me engana, I.2 - Contemp III, 350.
ETIM.: derivat de entendre.