inffundar

+INFFUNDAR v. tr. Variant per infundar. Si lo Ffill de Deu s'es encarnat, la divinal amor pus ffortment e pus espressa inffunda e met e concorda justicia en home, II.A.9 - Gentil, 128, lín. 53. V. infundar.
ETIM.: llatí infundere, amb canvi de conjugació.