runflar

RUNFLAR v. intr. Alenar fort, feixugament. Moltes de vegades veg, Sènyer, tan fort carregades les bèsties, que per lo gran fex que porten, no fan mas suar e runflar e gemegar, I.2 - Contemp III, 35.
ETIM.: provençal ronflar, verb format sobre l'onomatopeia runf (REW 7447).