impar

IMPAR adj. Que no és múltiple de dos. Fer raó de la major concordança que dita havem, és significat que·ls àngels són en major nombre que·ls hòmens, e encara, lo nombre d'aquells que sia impar per ço que mills sia semblant a la summa Trinitat, III.23 - ArbSci II, 147. V. inpar.
ETIM.: llatí impare.