prets

PRETS m. || 1. Preu. Demanaren valors, honraments e honors a veritat, qui havia prets aüt del amic que havia venut al amat, III.2 - ArsAma, 289. || 2. Honor, bona fama. Devoció: tot quant havets / sia amor, lausor e prets, IV.48 - Concili, 280.
ETIM.: llatí pretiu. Provençalisme o occitanisme.