otorgar

OTORGAR v. tr. Variant per atorgar. Fa mellor creure e mellor otorgar los arguments e les raons qui són demostrades en l'enteniment que..., I.2 - Contemp II, 332. La memòria deuria tant membrar e l'enteniment entendre vostres vertuts e la viltat d'aquest món e del peccat, d'entrà que la volentat se penedís de ver en ver e no negàs entel·lectualment so que·l cors promet e otorga sensualment, I.2 - Contemp VII, 437. V. atorgar.