garça

GARÇA f. Garsa, au de la família dels còrvids, que té el plomatge negre brillant pel cap, pel coll i per l'esquena; blanc per les espatles i pels pits; i la coa llarga amb reflexos vermells i verdosos. És domesticable, aprèn de siular alguna tonada i de pronunciar algun mot. Lo saig dix al rey que ell no sabia ço que la garça dix al colom, III.23 - ArbSci II, 376. La garça dix al colom que no volgués castigar l'ome tort e obtinat, car poria-hi haver dan, III.23 - ArbSci II, 377. E la garça dix que ella havia perdudes ses paraules en lo colom, III.23 - ArbSci II, 377.
ETIM.: segons Corominas, el mot és d'origen incert, però probablement té per base la forma pre-romana *karkia, cèltica o pre-cèltica.