gamús

GAMÚS, -USSA adj. Curt d'enteniment. Conseqüència·s fort en ús / qui engana mant hom gamús: / home és bèstia animal: donchs bèstia és racional, I.1b - LogGat, 39-40. Car quant hom fa, / vós ho sabetz, e ja / per tot asò no romanrà, / que no m'acús / a vós de mon mal ús, / que ay tant com hom<e> gamús, / e no far bé / falent en manta re, III.44 - MedPec, 32. E si axí·t vols captener, / estar as tostemps de sus / e far-l'as tenir per gamús, III.44 - MedPec, 150.
ETIM.: desconeguda. És possible que el mot tengui relació amb el llatí tardà camox, camocis 'cabra salvatge'. Caldria, emperò, explicar l'evolució semàntica. De totes maneres el mot hauria penetrat dins el català a través de l'occità o del francès.