engullir
ENGULLIR v. tr. Engolir, fer passar els aliments per l'esòfag cap al ventrell. E no·s basta temps com puscam menjar ni engullir so que ajustam ne estojam, I.2 - Contemp III, 41.
ETIM.: de engolir (derivat de gola, llatí gula) , amb la l convertida en ll, per influència de coll. La u, engullir per engollir, és deguda a la inflexió davant la ll (cf. collir, cull).
ETIM.: de engolir (derivat de gola, llatí gula) , amb la l convertida en ll, per influència de coll. La u, engullir per engollir, és deguda a la inflexió davant la ll (cf. collir, cull).