emperamor


EMPERAMOR conj. causal. Per causa, per motiu. La conjunció o locució conjuntiva va seguida de la preposició de. Aquesta art és breu; emperamor d'açò sots breus paraules tractam aquesta regla..., III.77 - ArsBre, 1. Emperamor d'açò són mudades ses condicions, III.77 - ArsBre, 4. ETIM.: aglutinació de en per amor.

Veus del Glossari relacionades:

mor