araygar

2. ARAYGAR v. refl. Variant per arraygar (arraigar). E en aquests pot ésser plantada puritat e santedat de vida, de bontat, de granea, de perseverança e d'amor, e sens aquests no han en qui.s puguen araygar en lo món qui és sutze, III.7 - SaMaria, 90. E valor haurà rayls ab què.s porà araygar e porà destrovir desvalor, III.7 - SaMaria, 126. Per què la fe no.s pot araygar en entenció estranya, III.7 - SaMaria, 155.
ETIM.: llatí radicari.