ents

ENTS m. (sg. i pl.). Variant per ens. Substància és aquell ents qui pròpriament està per si metex, III.23 - ArbSci III, 477. Molt és pus gran noblea ésser Pare de .j. Fill infinit, que de tots ents finits, III.26 - ProvRam, 11. És perseïtat aquella cosa per raó de la qual los ents substancials estan per si meteixs ço que són, III.23 - ArbSci I, 82. V. ens.
ETIM.: ultracorrecció per ens.