ens

1. ENS m. Tot allò que és, que té existència. Car Déus és ens complit, és lo seu nom complit, III.26 - ProvRam, 3. Qui diu ens qui no ha de res fretura, nomena Déu, III.26 - ProvRam, 3. Vosaltres ab li ens concrets, / per fantàstiga criatura, / si lo genus aver volets, / dels ens reals aurets mesura; / li ens abstrachs sercar devets /del faedor per la factura, MP I.7 - Cantilena, 292. Negun ens no és per si matex calt, sinó lo foc, III.23 - ArbSci I, 38. Bona cosa és que un ens no sia l'altre per ço que pusca ésser differència enfre un ens e altre, III.23 - ArbSci I, 38. En axí la ymaginabilitat roman ens real, significada per la visibilitat de la cosa, III.23 - ArbSci I, 158. Molt és pus gran noblea ésser Pare de .j. Fill infinit, que de tots ents (variant ens) finits, III.26 - ProvRam, 11. V. ents.
ETIM.: llatí escolàstic ens.