alçar

ALÇAR v. tr. Dirigir, una cosa, cap amunt. Jo.t diré com ab a que tu vulles alçar ton enteniment sobre sa natura dels senys e de la ymaginació, FD II.5 - BeneMuli, 307. Sàpies doncs tu, fill, alçar ton enteniment sobre sa natural raó, FD II.5 - BeneMuli, 330. Los teus ulls los quals sobiranament alçaves, FD II.5 - BeneMuli, 335. Levé e alcé los meus ulls als monts dels quals me venia adjutori, FD II.5 - BeneMuli, 335. Bé levest e alcist los teus ulls humils, FD II.5 - BeneMuli, 335. E puis seguir-s'a que la tua volentat alçarà son amar ab sobirana devoció, FD II.5 - BeneMuli, 343. Te dic jo que alces ton entendre a Déu, FD II.5 - BeneMuli, 307. V. alsar.
ETIM.: llatí *altiare.