al·legoria

AL·LEGORIA f. Metàfora; expressió d'un pensament amb termes de significació distinta de la que solen tenir normalment. Qui vol entendre una figura per altra segons moral esposicio o segons al·legoria o anegogia, sàpia seguir la art e la manera damunt dita, I.2 - Contemp VII, 506. Com tropologia sia per comparacions, axí com per munt que entén hom príncep, e al·legoria sia com per .j. fet entén hom altre en est món, axí com per Jherusalem Sancta Esgleya, I.2 - Contemp VII, 506. Com la ymaginativa ymagena que la lig dels jueus o dels sarraïns és mellor que cella dels crestians, adoncs la al·legoria significa a la raó que encerc qual lig de totes .iij. és mellor, I.2 - Contemp VII, 514.
ETIM.: llatí, o grec, allegoria.