entendut

ENTENDUT, -UDA part. pass. de entendre. Estan en Déu divines proprietats, / per so que·n él sien entenduts e amats / actus distincs de deïtat no separats, III.9 - CentNoms, 85. Per lo trobament és amable e amat, intel·ligible e entendut (m.), III.2 - ArsAma, 59. Entendut: variant per entès (III.2 - ArsAma, 313, nota); entenduda: variant per entesa (II.A.19 - Blaquerna, 149, nota). V. entès.
ETIM.: formació analògica del participi de entendre, o més bé un provençalisme.