VOLUNTAT f. Potència de l'ànima que mou conscientment a obrar o a abstenir-se d'obrar.
Com Evast hagué concebut e delliberat en sa voluntat que amàs l'orde de matrimoni, dix a alguns de sos parents...,
II.A.19 - Blaquerna, 6.
Lo multiplicament de animositat e de fervor se pren de continuat remembrament e enteniment e de assiduosa voluntat,
I.2 - Contemp IV, 482.
A la voluntat a qui no abasta .j. Déu, defallen totes coses,
III.26 - ProvRam, 8.
Theologia positiva està per voluntat,
III.26 - ProvRam, 301.
La voluntat de Déu complex totes les
Veus del Glossari relacionades: