Glossari - Cerca simple

1. PODER v. || 1. semiauxiliar. Esser capaç; tenir la força, l'habilitat, els mitjans, el permís o llibertat, l'ocasió (de fer o per a fer una cosa). S'ajunta amb un infinitiu, exprés o sobreentès, prenent el caràcter de semiauxiliar. Fets-me encontinent remembrar la gran altesa de la fe, a la qual per mi matex no pux atènyer, III.42 - Oracions, 361. Emperò no me'n pux estar que no us ho diga ja, III.7 - SaMaria, 22. Aquella natura, que jo pusc haver en bontat segons córs de natura e segons la gràcia que de vós me

2. PODER m. || 1. Facultat, capacitat física o moral per a fer una cosa. Reclamat e adorat siats vós, en so que·l vostre gran poder pot crear o fer tot so que·s vulla, I.2 - Contemp I, 85. ¿Qual poder, Sènyer, fa aestmar ab lo vostre gloriós poder, qui és tan gran, que de la substància espiritual pot fer qual cosa vós vullats?, I.2 - Contemp I, 86. Aver poder de peccar, no cau en l'om per acabament de poder, enans hi cau per defalliment de poder, I.2 - Contemp I, 87. Vós qui avets edificat

POTEN Variant per poden (I.2 - Contemp VII, 361, nota).

PÚSQUENS Variant per pusquen (III.26 - ProvRam, 9, nota; púsquent: variant per pusquen III.23 - ArbSci III, 450, nota).