MERAVELLAR v. refl. Experimentar sentiments d'admiració.
A meravellar te cové hon és caritat e devoció anade. Ve per lo món, e meravelle't dels hòmens per què cessen de amar e conèxer Déu,
II.B.15 - Felix I, 26.
Molt me meravell de tu, verge singular,
FD II.5 - BeneMuli, 337.
Molt se meravellà lo fill del salt que·l scuder havie fet...; e per açò dix a son fill per què·s meravellave del saut del scuder.