Glossari - Cerca simple

MARAVELAR v. refl. Meravellar-se. Un senyor rey, qui bé entén, / se maravela molt sovén / de Déu, III.13.bis - PecAdam, 65. Molt se maravelaren les raïls d'amor, III.32 - ArbFilAm, 178. Quar qui ha bontat infinida, / eternal, no pot far falida / e sta en so·l maravelar, III.13.bis - PecAdam, 66. V. maravellar, meravellar.

MARAVELLAR v. refl. Sentir-se colpit d'admiració. Si null se vol maravellar, maravell-se d'aquells qui són negligents e pererosos en amar e servir e honrar vós; e no·s maravell de vós, per so car sóts sens fi, I.2 - Contemp I, 34. Aquells qui·s maravellen de vós, en so que sóts cosa no avent fi, ¿per què no·s maravellen de lurs pares,...?, I.2 - Contemp I, 34. E l'enteniment renuncià a maravellar dient aquestes paraules, II.A.7 - OraCont, 248. Tant és poc lo nostre enteniment, que per fina forsa se ha a maravellar con cogita en tan

MARAVEYLAR v. refl. Meravellar-se. Maraveyllà's Longí can él vi la clardat, III.13 - DesND, 214. Maraveylà's: variant per meravellà's (III.26 - ProvRam, 313, nota). V. meravellar.

MARAVILLAVA Variant per maravellà (III.23 - ArbSci II, 409, nota).

MARAVILLÉS Variant per maravellà's (II.A.19 - Blaquerna, 117, nota).

MERAVEILAR v. refl. Variant per meravellar. Molt se meravellaren lo metge e los donsels d'amor, III.32 - ArbFilAm, 161. V. meravellar, maravellar.

MERAVELLAR v. refl. Experimentar sentiments d'admiració. A meravellar te cové hon és caritat e devoció anade. Ve per lo món, e meravelle't dels hòmens per què cessen de amar e conèxer Déu, II.B.15 - Felix I, 26. Molt me meravell de tu, verge singular, FD II.5 - BeneMuli, 337. Molt se meravellà lo fill del salt que·l scuder havie fet...; e per açò dix a son fill per què·s meravellave del saut del scuder. 'Sènyer', dix lo fill, 'jo·m meravell segons la força de mon cors, del saut que ha fet lo scuder, mas no·m meravell segons

MERAVEYLLAR v. refl. Variant gràfica per meravellar. Fort me meraveyll en què·s pren, ne per qual cosa se sdevé, que desleyeltat sia major que leyaltat, II.B.15 - Felix IV, 26. Aquell ermità se meraveyllava del rey com podia tant amar la cassa, II.B.15 - Felix IV, 83. E lo rey moltes vegades se meraveyllave del ermità com podia estar sol ne viure ten aspre vida, II.B.15 - Felix IV, 83. Meraveyllà's del volar del falcó, II.B.15 - Felix IV, 83. Jo·m meraveyll de tu com pots star sols, sens offici de rey, II.B.15 - Felix