Glossari - Cerca simple

Mostrant 1 - 1 de 1
MERAVELLAR v. refl. Experimentar sentiments d'admiració. A meravellar te cové hon és caritat e devoció anade. Ve per lo món, e meravelle't dels hòmens per què cessen de amar e conèxer Déu, II.B.15 - Felix I, 26. Molt me meravell de tu, verge singular, FD II.5 - BeneMuli, 337. Molt se meravellà lo fill del salt que·l scuder havie fet...; e per açò dix a son fill per què·s meravellave del saut del scuder.
Variants: 
meravellar
Agrupador: 
meravellar