sec

SEC, SECA o SECCA adj. || 1. Mancat d'humitat; sense suc. Lo foc, car és calt e diffusiu, és moll, e car és sec e atractiu, és dur. III.26 - ProvRam, 170. La magrana douça és de complecció calda e humida, e la agra de complecció freda e secca, III.26 - ProvRam, 171. La cuitura del foc que hom fa en son cors, atrau a si les vapors caldes, humides, fredes e seques del cors, III.26 - ProvRam, 168. Les fruytes seques són pus conservatives que les humides, III.26 - ProvRam, 192. Subtibilitat pus prop és a la còlera qui és calda e secca, que no és a la fleuma qui és freda e humida, I.2 - Contemp IV, 384. Per menjar e boure coses caldes e seques és fortificada la matèria subtil, II.A.6 - DoctPu, 144. E·l foc... ha appetit a destrovir l'aygua per entenció que haja major concordança ab la terra en reebre la sua semblança e en obrar coses caldes e seques, III.23 - ArbSci I, 68. Axí com lo foc qui·s delita en donar sa semblança al àer en quant l'escalfa, e en reebre secor de la terra per ço que sia sec..., III.23 - ArbSci I, 16. Del encontrament dels corses secs ix gran so, III.23 - ArbSci III, 485. || 2. Mancat de vida, mort, sobretot referint-se als vegetals. En axí com los arbres són en un temps verts e en altre secs..., I.2 - Contemp III, 15. L'arbre qui ha més de ses branques seques que verts no és tam bell a veer com seria si totes ses branques e sos rams eren verts, I.2 - Contemp III, 12. Com l'arbre qui és sec, Sènyer, és podat ne exermat, ell renovella e dóna bellea de si metex als ulls corporals..., I.2 - Contemp III, 12. || 3. m. Secor, sequedat. Més està so per fret e per sec o per calt e per sec, que per altra complecció, III.26 - ProvRam, 197.
ETIM.: llatí siccu.