poder

1. PODER v. || 1. semiauxiliar. Esser capaç; tenir la força, l'habilitat, els mitjans, el permís o llibertat, l'ocasió (de fer o per a fer una cosa). S'ajunta amb un infinitiu, exprés o sobreentès, prenent el caràcter de semiauxiliar. Fets-me encontinent remembrar la gran altesa de la fe, a la qual per mi matex no pux atènyer, III.42 - Oracions, 361. Emperò no me'n pux estar que no us ho diga ja, III.7 - SaMaria, 22. Aquella natura, que jo pusc haver en bontat segons córs de natura e segons la gràcia que de vós me ve, pus expressament moc aytant com puix en ço que us deman, III.7 - SaMaria, 20. En totes aquestes coses de què us prec, met aytant com puixs entegretat de bontat, III.7 - SaMaria, 117. Mas car no us puix (variant puyxs) fer honrar, me'n ve tan gran malanança, que estic trista e despagada de nit e de dia, III.7 - SaMaria, 145. Cercats-ne altre qui dó de vós majors laors que jo no puyx donar, III.7 - SaMaria, 29. Eu són las d'aquest fayt a menar / en la cort, pus no y puys (variants puix, pux) nulla re acabar, III.22 - Descon, 248. E tantes aygües haveu creades en mar e en fluints e en fonts, e de sola una gota jo no us pusc acórrer!, FD II.5 - BeneMuli, 321. Fus que en mi avets tant de poder que de vós no·m pusc partir, III.32 - ArbFilAm, 88. Con jo no pusc escapar al foc perdurable menys de la vostra ajuda, per assò, Sènyer, no·m puc tenir de demanar ajuda, I.2 - Contemp II, 143. Ans m'à tant fort carregat la honor de aquest món, de colpes e de peccats, que a penes los pusc portar, III.23 - ArbSci II, 411. No pots tant ymaginar com jo pusch entendre, II.A.7 - OraCont, 252. Fill, so que·t dich de la Santa Trinitat de Déu e de la sua unitat, és axí e encara molt mils que no·t pusch dir, II.A.6 - DoctPu, 7. Amable fill, yo't don de consell a tu, e·t prech e·t man aytant com, pusch, que totes les tues forces metes en conèxer, amar, honrar, loar e servir nostro Senyor Déu Jhesu Christ, II.A.6 - DoctPu, 17. Con jo cogit en la multitut de mos peccats, tants són ells e lo meu saber és tan poc, que jo no puc atènyer a saber la quantitat d'aquells, I.2 - Contemp I, 110. Tant dolorós és lo meu cor com no us puc abraçar e besar, FD II.5 - BeneMuli, 321. Per tal que entena veritat la qual no puc ymaginar, FD II.5 - BeneMuli, 330. No y puc abastar, dix Lausor, a loar la glòria..., III.7 - SaMaria, 78. Tristícia·m fay sovén plorar, / car no pusc (variants puc, puch) molts hòmens concordar / c'a los infeels vajen Déu mostrar, III.9 - CentNoms, 147. Jo no ho puc donar sens que él no m'ó fassa donar, III.32 - ArbFilAm, 134. No puc trobar ninguna manera per la qual hi pogués consentir, II.A.19 - Blaquerna, 36. E te'n clam mercè aitant com pusc (variant puch), III.32 - ArbFilAm, 172-173. Tot l'entendre que han per vós los sants, no·l puch entendre, III.47 - Home, 143. Si no·t pots deffendre ab una vertut, deffín-te ab moltes. Si no·t pots defendre ab poca vertut, defín-te ab gran, III.26 - ProvRam, 55. Per açò que as oyt del cors e de la volentat de aquells sants qui seran en glòria, pots entendre que..., II.B.15 - Felix IV, 291. Fill, dix la Verge, pus pots dar / en est loc tal gloriament, / vengon say tuyt nostre parent, III.8 - HoresND, 178. Mas pots, fill, pensar que com jo oí dir a l'àngel Gabriel..., FD II.5 - BeneMuli, 304. Pensar pots com gran era la dolor, plors, les làgrimes,... FD II.5 - BeneMuli, 325. Si vuy no pots xausir, xauxix en altre dia, II.B.10 - Regles, 293. Subiran mal ésser no pot, III.26 - ProvRam, 4. Beneyt sies tu, Senyor,... perquè tal fill tant savi e tant ben costumat me has donat, al qual de huy avant jo puix lexar e comanar lo càrrec d'esta casa, II.A.19 - Blaquerna, 19. És la major granea que nós podem contemplar, II.A.7 - OraCont, 240. Al pus abreujadament que podem compilam esta Art, II.B.1 - ArsDem, 4. Car no podem entendre, segons raó, en lo vostre poder defalliment de saviea ni de bonea ni de nulla vertut, I.2 - Contemp I, 86. Car tot so que volets podets, e tot so que podets volets, I.2 - Contemp I, 86. Per què podets (variant podetes) conèxer que él no ha bona amor, III.32 - ArbFilAm, 164. En aquesta primera condició de eternitat e de glòria, amic, dix amor, podets conèxer que en la glòria de vostre amat no cessarets d'amar, III.2 - ArsAma, 340. E car vós, amic,... no usats de mi aitant com se cové... e aytant com ne podets usar, III.32 - ArbFilAm, 153. E d'aisò no us podets escusar, III.32 - ArbFilAm, 154. Ací prés ha una fontana on podets (variant poiretz) beure de bella aygua, II.A.19 - Blaquerna, 154. E açò vós no·m podeu negar car veritat és, III.7 - SaMaria, 20. Molts sobirans béns ésser no poden, III.26 - ProvRam, 4. Los començaments d'esta figura són tan generals e tan alts, que pus no poden (variant porian) ésser neguns altres començaments, III.2 - ArsAma, 12. Jo no podia a les temptacions que avíets contrastar, III.32 - ArbFilAm, 157. Amic, si jo pudia ésser enganat, poria ignorar veritat, III.32 - ArbFilAm, 211. Del Senyor a mirar e contemplar no·m podia sadollar, FD II.5 - BeneMuli, 310. Axí com lo teu Fill no ha possibilitat de peccar en neguna manera en tant que no podia peccar, que en axí no podies tu peccar, FD II.5 - BeneMuli, 297. Si d’açó te podies escusar segons veritat, seguir-s’ia que la tua volentat no hagués libertat, II.A.17 - Intenció, 171, lín. 36. Podies tu ben dir e deyes que t'eres alegrada en lo teu saludable, FD II.5 - BeneMuli, 318. ¿E sabs per què tu vulries fer bé infinit si·l pudies fer?, II.A.4 - Demost, 585. Si tu pudies privar los .ij. térmens en lo mijà qui és en lo jusan bé, és termenat..., II.A.4 - Demost, 285. E si més pudies muntar, més vulries muntar, II.A.6 - DoctPu, 114. Per les quals franqueses lo rey d'aquella ciutat no podie tenir justícia, II.B.15 - Felix I, 51. Dix amor a l'amic que per la mort de son fill pudia més amar son amat, III.32 - ArbFilAm, 90. Com veure no·l podíem axí com fer solíem, FD II.5 - BeneMuli, 325. Seria de les majors maravelles si l'home, qui és cosa engenrada, podia ésser un en tres coses; e vós, qui sóts eternal, no ho pudíets ésser, I.2 - Contemp I, 55. Si vós menys de raó podiets res fer, seguir-se'n-ia que seríets defallent en poder, en so que poríets errar, I.2 - Contemp I, 86. Aitant con podien turmentaven l'amic per amar, III.32 - ArbFilAm, 88. Si coses concordants se podien convertir, porien-se convertir coses contràries, III.26 - ProvRam, 144. Dues dones de valor demanaren al amic si en él pudien estar egualment entendre e amar, III.32 - ArbFilAm, 108. Si en l'altre segle los dampnats qui tots temps estaran en foch perdurable pudien amar sol una hora la justícia de Déu, per tots temps aurien glòria; mas per so car no són en loch que la justícia de Déu puguen amar, per assò han pena que null temps no aura fi, II.A.6 - DoctPu, 96. Anc jo no poguí destruir ergull en mi, ni anc no·m poguí enclinar a humilitat, dentrò que remembré en la vostra gran humilitat, I.2 - Contemp II, 159. Me trencava per lo cor e per les entrèmenes com ajudar no li poguí, FD II.5 - BeneMuli, 323. En tan gran supèrbia ha stat mon coratge ergullós, que hanc no·l puschí humiliar, II.B.15 - Felix I,100. Trista són car (aigua) no li·n pusc donar (variant cant no li·n poguí dar) aquel dia, III.13 - DesND, 211. ¿Com poguist pensar que jo faés al rey la major desonor que li pogués ésser feta?, III.7 - SaMaria, 146. Car ton fill volguist encarnar, en aquell la poc nostra natura reebre, per ço car en quant ton Fill és Déu, és a ta granea egual en virtut, e puguist per aquell e ab aquell aytant com tu donar e perdonar e jutjar, II.A.19 - Blaquerna, 475. En la major bondat e saviesa que l'amat pot (potser confusió de c i t, freqüent en alguns còdexs; en aquest cas caldria llegir poc) atrobar, acabuçà l'amor de son amic, III.2 - ArsAma, 160. Tant plagren al amic les paraules que desia differència, de son amat, que no s'i poc (variant poch) abstenir de plorar, III.2 - ArsAma, 335. E aportà dels fruyts a la voluntat, dels quals la voluntat no·s poc sadollar, III.23 - ArbSci II, 444. E cascuna aytant com poc exalsà la encarnació d'aquell, III.26 - ProvRam, 258. Tot en axí e molt mills sens tota comparació poc saber lo Fill de Déu, fill teu, qui és eternal, ans que tu fosses engenrada ni concebuda, tu ésser purificada e sanctificada e sens peccat original concebuda e nada, FD II.5 - BeneMuli, 296. Per açò Déus poc (variant pocg) fer lo primer home, II.A.19 - Blaquerna, 339. E sos uyls ploraren tant, que no ho poc (variant poch) sostenir, III.32 - ArbFilAm, 181. En axí nostre enteniment veu esperitualment segons la gran humilitat, caritat, poder de Déu, que Déus se volc encarnar e·s poc (variant pocg) encarnar, II.A.19 - Blaquerna, 104. Lo cavaller lo acullí on pus bellament poch, II.A.5 - OrdCav, 205. De tots los libres que poch atrobar, ell trasch totes les istòries que poch trer, II.B.15 - Felix III, 72-73. Axí tingué Aloma ab si son fill Blanquerna fins a tant que pogué anar e jugar ab los altres infants, II.A.19 - Blaquerna, 13. Molt fonc descontent Evast quant no pogué convertir a Aloma, sa muller, a la sua voluntat, II.A.19 - Blaquerna, 24. Motes raons forts e verdaderes vos he dites per les quals podeu e deveu obeir a mes pregàries, II.A.19 - Blaquerna, 24. Lo Fill de Déu, fill teu, pogué saber e amar lo teu naximent, FD II.5 - BeneMuli, 295. Null temps pogué corrupció en mi ni en mon fill haver loc, FD II.5 - BeneMuli, 308. Car en axí com pogués crear aquest seggle, en axí, Sènyer, si us volguéssets, poguérets crear tants seggles, que infinida cosa fóra a comptar aquells, I.2 - Contemp I, 87. Aquells que no volgueren mentre pogueren (III.50a - ProvRet, 389, nota). E per açò dir en poray / que .a. e .c. són una re, I.1b - LogGat, 61. Variant: E per açò dir en porray... (nota). Car no y poyray falir / en reyalitat rasó si ó say persegir, II.B.10 - Regles, 292. Jo no·m poré abstenir de eles amar, III.32 - ArbFilAm, 119. No podràs endreçar aquell qui no·t creu ne t'ama, III.26 - ProvRam, 59. Ya no podràs haver valor / dementre sies peccador, IV.7 - ProvEns, 383. Amor, pus que no pusca amar, no poirà viure, III.32 - ArbFilAm, 165. E si del seu no li vols dar, / de tu·s porà (variant porrà) fortment venjar, IV.48 - Concili, 268. Mils porem venir a nostre propòsit, III.2 - ArsAma, 4. Dats-me menjar e porets-ho conèxer, III.26 - ProvRam, 227. E en axí no porets cessar d'amar, III.2 - ArsAma, 340. A, bon'amor! poretz-me dar / contricció de mon mal far...?, III.44 - MedPec, 4. En esta capella porem adorar, beneir e pregar Déu, II.A.19 - Blaquerna, 25. Si voleu fer penitència ni aspra vida..., més secretament ho poreu fer estant en orde de matrimoni que en orde de religió, II.A.19 - Blaquerna, 25. En aquell dia no poran los peccadors fugir a Déu ne als demonis, III.26 - ProvRam, 230. Conjuynir los fay tan con poyràs, II.B.10 - Regles, 293. E en aquest pas poran (variant poyran) argüir alguns e dir que..., III.23 - ArbSci II, 255. No·m poguera null temps pensar que tant gran turment e dolor e passió pogués portar, FD II.5 - BeneMuli, 326. E tu qui és Déu omnipotent de mi encarnat, me'n pogueres haver guardada si sobiranament amasses ma puritat e santedat, FD II.5 - BeneMuli, 299-300. La vostra encarnació e passió e mort és aquella cosa per la qual covenc que·s delís lo primer peccat, lo qual no·s poguera delir per nulla altra cosa tant covinentment..., I.2 - Contemp I, 154. Sens aquelles (espècies i propietats) hom no poguera viure, I.2 - Contemp I, 172. Ramon, com Déus creà lo món, ¿poguera's Déus haver sens encarnació enans a major majoritat que a menor?, III.23 - ArbSci III, 398. E poguera (la voluntat) aver tot so que amara tots temps, II.A.6 - DoctPu, 95. Poguérets vós abastar a tanta de virtut e bontat que fóssets digna de ésser mare de Déu?, III.7 - SaMaria, 220. Si us volguéssets ni raó hi agués, poguérets fer muntanyes de foc e d'aygua, en les quals poguérets fer ésser herbes e arbres e hi poguérets fer habitar animals, I.2 - Contemp I, 86. Les coses qui són en ésser, si us volguéssets, poguérets fer ésser en ésser enans e pus tart, I.2 - Contemp I, 148. D'argument sabiats diray / com pus breument dir en poray, I.1b - LogGat, 20. Si Déus no hagués què donar, tu pogres haver enveja, III.26 - ProvRam, 239. Car sens que en ta divina natura no hagués distincció de persones no·ns pogres donar ni perdonar segons ta gran misericòrdia, II.A.19 - Blaquerna, 475. No pogra ésser .j. Déu si deïtat, infinitat e eternitat no·s convertissen, III.26 - ProvRam, 6. E aquesta cosa no·s pogra ordonar tam bé, si molts seggles aguéssets creats, I.2 - Contemp I, 87. Per açò és significat que David demanava lo do e·l perdó en persona de la humanitat de Jesu Christ, a la qual no pogra ésser donat sens que d'ella no fos feta unió ab alguna persona de egual veritat, II.A.19 - Blaquerna, 476. Açò no pogra haver fet prudència, si fortitudo no hagués causada abstinència, III.23 - ArbSci I, 246. Ni Déus no pogra (variant poguera) res jugjar / ni gasardonar negun bé, / ni pogra perdonar en re, III.13.bis - PecAdam, 72. Ramon, si Déus no fos encarnat, ¿la sua natura pogra ésser fi e compliment a natura creada?, III.23 - ArbSci III, 350. La majoritat de la qual no poguera haver sens Encarnació e ajustament e unió de Deu e home, II.A.17 - Intenció, 136, lín. 20-21. Lo qual món no pogra (variant poguera) ésser recreat sens la vostra encarnació, I.2 - Contemp IV, 37. Pochs miracles féu segons que molts ne pogre fer, II.B.15 - Felix I, 97. No pogre aquell sant religiós sostenir los trebaylls, tro que s'ajudava ab los plasers de la vida contemplativa, II.B.15 - Felix III, 103. Covenc que (la misericòrdia) la haguesses de tan gran granea com és la tua, la qual nós no pògrem reebre sens alcuna egual a la tua granea, II.A.19 - Blaquerna, 475. Si fos Déus payre per sola relació, / sens deïficar pògrem dir que no / és tan gran payre com per creació, III.9 - CentNoms, 86. E axí nós no pògrem ésser recreats, pus vós no muríssets, I.2 - Contemp I, 278. A demostrar que sens que·l subira bé no ajudàs a la nostra fragilitat ab senblant natura de la nostra, no pògrem pujar a contemplar la subirana karitat, II.A.4 - Demost, 479. E si açò no fos en axí, pogra-us David major misericòrdia demanar, que vós no pògrets haver ni donar, II.A.19 - Blaquerna, 470. Pus vós, Sènyer, no feéssets differència enfre pecat e bones obres, ja no calgra que nulla cosa ordonàssets; enans pògrets metre tots los hòmens bons e mals o en parays o en infern, fos tort o fos dret, I.2 - Contemp I, 275. Car fer ho pògrets si vostre fill ne pregàssets, lo qual pogra, si·s volgués, metre la bonea del propòsit d'aquell peccador..., III.7 - SaMaria, 40-41. Car per vostra negligència avets perdut molt bo, gran e vertuós voler que pògrets aver ahut a honrar e servir vostre amat e amor, III.32 - ArbFilAm, 153. Ja no us pògrets amar ni hàgrets en què ni ab què vos poguéssets concordar, III.2 - ArsAma, 372. Vós, Senyor, m'avets donat ésser humanal..., e pògrets (variant poguérets) me aver fet péra, ase, fust e serpent, III.42 - Oracions, 376. Pògrets: variant per poguérets (I.2 - Contemp I, 86, nota). Pogueram: variant per pògrem (III.9 - CentNoms, 86). Sens producció divinal <infinida>, no pogren ésser infinits actus de les sues raons, III.26 - ProvRam, 8. Ramon, si Déus no fos encarnat, ¿les sues raons pogren ésser fi e compliment a les raons creades?, III.23 - ArbSci III, 350. No volc comensament d'amor comensar en lo cor de l'amic novels suspirs, e l'amic perdé son plorar, e de sos uyls làgremes no pogren ixir, III.32 - ArbFilAm, 150. He temptat en mon cor si poria consentir als vostres precs e manaments, II.A.19 - Blaquerna, 26. Com poria (variant poiria) ésser contra mort qui m'à mort mon fill e qui mi no vol auciure?, II.A.19 - Blaquerna, 163. Car en altra manera no·t poria molt amar, III.32 - ArbFilAm, 117. Amable fill, no·t poria dir ni escriure los bens qui per la primera intenció reeb de Deu, II.A.17 - Intenció, 131, lín. 49. Haguí tant gran glòria e plaer, que no la't poria esplanar, FD II.5 - BeneMuli, 310. La greu dolor que jo mare sua sentí..., era tan gran, que àngel ni jo metexa no·l te poria revelar, FD II.5 - BeneMuli, 320. E com fuy a la posada aguardava çà e là si per ventura lo meu fill veser poria com fer solia, FD II.5 - BeneMuli, 325. Primerament vest ton enteniment de la fe, car sens ella no u pories entendre, FD II.5 - BeneMuli, 301. Amor dix concordança: ¿pories me convertir en amar?, III.2 - ArsAma, 260. Comensament d'amor, ¿puries en mi comensar penediment d'amar? III.32 - ArbFilAm, 88. Amable fill, estimar no pories (variant podries) lo gran goig que la regina del cel e de la terra hac, II.A.6 - DoctPu, 78. E si res no eres, ¿qual cosa pories aver ne posseyr?, II.A.6 - DoctPu, 95. No puria hom crear nula creatura; nula creatura no puria vedar al sol son moviment ne a la pluja son devallament, II.A.6 - DoctPu, 9. Lo qual haver no poria (variant poyria) si poder no havia possificar, III.23 - ArbSci I, 13. Demana-ó a la tua metexa volentat, qui naturalment no pot voler que tu sies mi, e poria-ó (variant poiria-ho) voler si la mia bontat era termenada e en temps, III.32 - ArbFilAm, 210. Los béns ni les laors per què Déus era honrat per aquells pastors que·l monge preycava, ¿qui·ls vos puria dir? ni la bona fama que·l monge havia per totes les terres, ¿qui la us puria recontar? ni·ls pastors qui·l venien oir, ¿qui·ls puria (variant poiria) nombrar?, II.A.19 - Blaquerna, 239. No se'n puria fer comparació, II.A.4 - Demost, 10. Car si no ho era, no poria ésser subirà bé, III.26 - ProvRam, 5. A, Déus! ¿e qui poria (variant porria) dir / vostre de què, ni escrivir?, III.44 - MedPec, 174. Ab la qual ella no porria romanir ni estar ab neguna persona, III.7 - SaMaria, 163. Per so car som tant cóbous que no poríem ésser pus cóbous que som, I.2 - Contemp II, 112. E assò per raó de la nostra frevoltat e mesquinea, que no volem conèxer so que conèxer puríem, I.2 - Contemp I, 9. Açò, poder, dix amor, nós no us ho poríem soffrir ni vós no hi devets consentir, III.2 - ArsAma, 322. Sens les quals (estranyes paraules) no poríem pujar esta amància a tan alt grau de bondat com cové, III.2 - ArsAma, 7. En aquest libre cové usar de alcuns vocables qui són en latín, sens los quals no·l poríem tan bellament e bonament fer, III.9 - CentNoms, 80. Devoció: e on estats? / ¿Poríem (variants porríem, porien) saber si vendríats / a est consilii, IV.48 - Concili, 279. ¿Puríem atrobar negú gran bé en què no agués gens de mal?, III.32 - ArbFilAm, 203. E consolar no us poríem, FD II.5 - BeneMuli, 325. Possible cosa és que vós vos vengets de nós pus que vós hajats recobrat vostre castell, car gran damnatge poríets dar a nostres gents si fer ho volets, III.7 - SaMaria, 159. Membrar e entendre, dix amar: ¿poríets ésser en mi eguals en durar?, III.2 - ArsAma, 263. Sènyer bisbe, prech-vos que·m digats qui fa major faylliment, ho jo qui no vuyll haver volentat ne contrecció dels .M. sols., o vós qui poríets donar .M. sols, per amor de Déu, e no·ls volets donar, ne d'aquell thresaur que tenits ajustat no volets fer lo bé que fer ne poriets, II.B.15 - Felix IV, 200. Car si altre és lo fayt, per nient trebaylats, / e poríets trebaylar, si mil ans viviats, III.22 - Descon, 246. Contrarietat d'amor, dix l'amic: ¿puríets me ajudar contra major amar?, III.32 - ArbFilAm, 88. (Variants en el mateix text: puríetz, podríets). En axí, si us vulíets, puríets fer de matèria e de forma tot so que us volguéssets, I.2 - Contemp I, 86. Les coses qui encara no són en ésser, poríets fer ara ésser en ésser, si us volíets, I.2 - Contemp I, 148. Si caritat e justícia eren en luxúria, no porien ésser en castetat, III.53 - MilProv, 365. Lo firmament ni la potència no purien ésser subiran bé, II.A.4 - Demost, 58. Los peccadors qui desonren e menyspreen nostra Dona, ulls han naturalment e veure porien si era qui·ls obrís los ulls, III.7 - SaMaria, 22. Sots tal condició que larguea en pogués aytanta donar com los hòmens ne porien pendre, e que·ls hòmens ne prenguessen aytanta com ne poyrien pendre, III.23 - ArbSci II, 408. Poríeu: variant per poríem (III.2 - ArsAma, 322 nota). Puxa: variant per puscha (I.1b - LogGat, 3 nota). Puxa: variant per puga (I.2 - Contemp VI, 320, nota). Sobre natura és que cors puxa passar per cors romanent cascú dels corsos entegres, III.7 - SaMaria, 115. Donant <a> aqueles (parts) sa semblansa per so que puixa éser en aqueles esencialment, III.14 - ArbFilDes, 434. Qui en cavall vol cavalcar / haja de què·l puixa ferrar, IV.7 - ProvEns, 380. Cell qui no val ni vol valer / no vol ab él la puix haver (?), IV.7 - ProvEns, 381. Per ço que ella sia mirayl on vos puxam conèxer e ab qui us puxam membrar, amar, loar e servir, III.42 - Oracions, 318. Façam tot allò que fer puixam e no ixcam del orde de matrimoni en què som, II.A.19 - Blaquerna, 24. E aquest enteniment, gloriosa, han los jueus e sarraïns qui no creen que vós puxats ésser mare de Déu ni creen que en la divina essència e natura puxen ésser distinctes persones sens distincció de essència e natura, III.7 - SaMaria, 213. És per ço que les coses esperituals ne puxen més haver de delectació e de benanança en membrar, entendre e amar Déu, III.7 - SaMaria, 34. Ni ells no fan per què aver les puxen, III.42 - Oracions, 373. Per ço que puxen conèxer vostra santa trinitat e encarnació, III.42 - Oracions, 348. No vulles de hom<e> mal dir / pus que mal te'n possa venir, IV.7 - ProvEns, 378. E per aysò deman al poder de vostra bona amor que·m dó poder de bona amor ab què us pusca amar, III.32 - ArbFilAm, 115. Per ço que justament vos puscha membrar, III.42 - Oracions, 354. Honra lo nom de Déu per lo món aitant com pusques, III.26 - ProvRam, 73. Peccador! Prega nostra Dona Sancta Maria que·t faça la gràcia que la pusques veer, FD I.18 - HoresSM, 283. Posques: variant per pesques (III.2 - ArsAma, 261, nota). Per so, fill, que pusques (variant pugues) mils entendre lo gran goig que nostra dona hac de son fill con fo resuscitat, II.A.6 - DoctPu, 82. E que en vostra humilitat haja humil en qui tota·s pusca humiliar, II.A.19 - Blaquerna, 476. Jaquir sa fe mala per vera, hon pusque ésser necessitat de rahon, aquella cosa era molt covinent, II.B.15 - Felix I, 88. Per tal que hom puscha mostrar / lògica, I.1b - LogGat, 3. Per tal que pus leugerament e enans pusque entrar en la sciència, II.A.6 - DoctPu, 4. És resurrecció per so que cascú pusque aver poder a entendre eviternalment lo poder, III.11 - TaulaGen, 461. Es la major e millor obra que Deus puscha haver en creatura, II.A.17 - Intenció, 136, lín. 31. E està en alt per ço que·l pusca (variant puesca) atrobar, II.A.19 - Blaquerna, 392. Com sia ço que cors no pusca (variant poscha) ésser sens lonc, ample e pregon, III.23 - ArbSci II, 37. Per ço que mills d'ell conexença puscam (variant pugam) haver, III.23 - ArbSci I, 97. Per tal que aquest fex portar puscam, I.2 - Contemp I, 6. Per ço que a la vostra glòria puscam venir, III.42 - Oracions, 331. Per ço que no·m puscats per dret de no dir, m'acús a vós que són gran e mortal peccador, III.42 - Oracions, 354. Pensats e treballats en esta present vida com puscats molt amar vostre amat, III.2 - ArsAma, 340. Pusquats: variant per pugats (III.2 - ArsAma, 261, nota). Per ço que en eternitat pusquen estar començant, <començat>, e començar, III.26 - ProvRam, 9. E per tal, verge pia, prenga't pietat que·n precs lo teu Fill que·ls dó lum de fe ab la qual pusquen creure e entendre, FD II.5 - BeneMuli, 302-303. No vull que prengueu re de null home, mas de mi tot sol, per ço que pusquen (variant puescan) mills ésser loadors de valor, II.A.19 - Blaquerna, 158. E asò és per raó que les unes partz de la substància pusquen (variant poguen) donar a les altres lurs semblances, III.11 - TaulaGen, 479. Fé festa per ço que pugues membrar e entendre tos peccats, III.26 - ProvRam, 232. A exemplificar me cové, fill, ab dues les intencions per ço que·n pusques haver conexença, II.A.17 - Intenció, 125, lín. 12. Inpossíbol cosa és que tu per nulla res que ages, pugues (variant pusques, puges) ésser senblant al subiran bé perfectament, II.A.4 - Demost, 323. Amic, ¿as neguna cosa ab què pogues alcuna cosa comprar?, III.32 - ArbFilAm, 206. E mostrem a nostre fill Blanquerna com puga e sàpia governar si meteix e los béns d'esta casa, II.A.19 - Blaquerna, 26. Confessa't a Déu tro hages qui·t puga confessar, III.53 - MilProv, 348. Per ço que puga entendre, III.23 - ArbSci III, 264. Puga: variant per pusque (II.A.6 - DoctPu, 4, nota). E a mi e a mon pruysme pugua satisfer, III.42 - Oracions, 326. Mas rey ni príncep, Sènyer, tant no·l sercam ni tant no·l demanam que·l pugam atrobar aital com auríem mester, I.2 - Contemp III, 53. Plàcia a Déu que en la sua santa glòria nos pugam trobar e conèxer, II.A.19 - Blaquerna, 34. Differència, dix amor: ¿havets ab què pugats abastar a mon amar?, III.2 - ArsAma, 261. No us ne tingau per digne, car no u sou, en quant Déu no us ha posat en estament que u pugau ésser, estant ja vós primer en orde de matrimoni, II.A.19 - Blaquerna, 24. Com volran que no puguen..., (III.50a - ProvRet, 389, nota). La una de les .iij. donzelles dix que totes tres s'ajudassen les unes a les altres per tal que puguen (variant pogen) ajudar a les regines contra les bèsties en la batalla, I.2 - Contemp VII, 477-478. Per ço que l'enemich, ni mos peccats, ni negunes temptacions, no·m puguen de vostra amor partir, III.42 - Oracions, 359. Ah peus del meu fill tant bells e tant dolces! Ara us pogués jo desclavar!, FD II.5 - BeneMuli, 322. Lonc temps ha que jo he desirat com jo pogués haver caritat a Déu e a mon proïsme. Deman-vos doctrina com la pugués haver, II.A.19 - Blaquerna, 109-110. No puc trobar ninguna manera per la qual hi pogués consentir, II.A.19 - Blaquerna, 26. Que en axí ab trebayls e dolors, vostres honraments e laors pogués procurar, III.42 - Oracions, 336. Car si pogués (variant poguesses) peccar lo teu fill, aquell poder aytal haguera en si defalliment, FD II.5 - BeneMuli, 297. No m'és vijares que bé estigués al teu fill que tu li poguesses dir ab veritat..., FD II.5 - BeneMuli, 299. Seguir-s'ia que per altres objeets poguesses (variants pogés) aver major fortitudo que per los objeets que prens..., II.A.4 - Demost, 490. Poc fóra lo divinal poder si no pogués de la divina bontat produir..., III.26 - ProvRam, 8. On, si tu, volentat, fosses tan gran que eternalment sens començament e fi, pogués ('poguesses') amar Déu, obligada fóres a obeir lo manament, II.A.19 - Blaquerna, 470. No vulles null hom tant loar / que no ho poguesses provar, III.50a - ProvRet, 387. Seguir-s'ia que per so qui és en lo subiran bé poguesses aver menor fe e menor intel·ligència, II.A.4 - Demost, 292. Seria ver... que tu poguesses fruir lo bon rey savi e just...?, II.A.4 - Demost, 146. Com sotsposist que poguesses entendre ço que creyes, II.A.17 - Intenció, 140, lín. 35. Lo segon (començament) és los quatre elements simples, e aquest se departex en tres parts, les quals tu no est de edat que entendre ho poguesses, II.A.6 - DoctPu, 137. Per ço que l'efectu se pusqués complir pus perfetament, II.A.7 - OraCont, 256. L'enteniment no auria endressament ni aparellament con pogués entendre, II.A.4 - Demost, 4. Lo foch... multiplicaria calor en cors infinidament si havia compliment de lenya que pugués cremar, II.A.7 - OraCont, 246. Moltes raons al·legà per les quals se pugués escusar a ésser abat, II.A.19 - Blaquerna, 208. L'amic aleujà sa ànima dels pensaments e·ls plaers temporals, per ço que·l cors pugués portar lo càrrec pus leugerament, II.A.19 - Blaquerna, 428. No volguera pendre carn humana de la pus santa fembra que ell sabés o pogués fer concebre o nàxer, FD II.5 - BeneMuli, 295. No és ni fo ni serà qui... pugués reparar home, FD II.5 - BeneMuli, 326. E pregà-lo que li ajudàs com puguers (forma ultracorrecta) ésser en la devoció e en la fe que ésser solia, II.B.15 - Felix I, 30. E lavores serà tan gran lo vostre goig e tant inseparable del vostre cor, que no és qui·l vos poguets ('pogués') tolre, FD II.5 - BeneMuli, 333. Beneyt siats vós, Sènyer, qui tan pacientment volgués portar totes nostres necessàries, per tal que nós altres poguéssem gloriejar en la glòria de vós, Sènyer Déus, I.2 - Contemp III, 130. Car no hàgrem virtut en què la poguéssem reebre (la misericòrdia), II.A.19 - Blaquerna, 475. Per ço... que a la vostra glòria poguéssem venir, III.42 - Oracions, 355. Per moltes vertuts que poguéssem aver, II.A.4 - Demost, 475. E aquí pensar-nos-híem què faríem, e pendríem acort e consell d'açò que fer poguéssem per nostra Dona, III.7 - SaMaria, 7. Bo fóra que vós faéssets mi o altre en axí gran com poguéssem més a ensús montar a vós loar, III.7 - SaMaria, 29. Seguir-s'ia que David vos hagués demanat do e perdó, lo qual vós no li poguéssets donar per defalliment de vostres virtuts, II.A.19 - Blaquerna, 475. Ja no us pogrets amar ni hàgrets en què ni ab què vos poguéssets concordar, III.2 - ArsAma, 372. Per ço que·ns poguéssets reembre, III.42 - Oracions, 355. Si vós sóts avar e no volets donar / del vostre, per so que Déus poguéssets honrar / de vostra cobeïtat, vos deuríets clamar, III.22 - Descon, 227. ¿Qual cosa és qui pogués contrastar al vostre voler ne qui us vedàs que ho poguéssets ésser?, I.2 - Contemp II, 35. E vós no havets força que vostres ovelles als lops ne a les males bísties deffendre poguéssets, II.B.15 - Felix I, 27. Covenria ésser possíbol que en subject creat se pusquessen contrastar, III.48 - Deu, 335. Con los elements no poguessen obrar sens primeria e derreria, II.A.4 - Demost, 163. Seguir-s'ia que comensament e fi poguessen ésser substància, II.A.4 - Demost, 62. Segons que ells poguessen haver de nostra Dona aquelles coses per les quals haguessen perdurable repòs, III.7 - SaMaria, 7. Dient la .j. a l'altra que puyassen con pus altament puguessen contemplar, II.A.7 - OraCont, 257. Poguessen, posquessen, pusquessen, (III.13.bis - PecAdam, 65, en notes al peu de la plana). Car possible cosa és la sageta poder ésser d'altra ballester, II.A.19 - Blaquerna, 17. || 2. intr. Tenir força, física o moral, per a obrar. Molts posseexen los béns de santa Esgleya per ço que puguen en valor, II.A.19 - Blaquerna, 156. És lo món creat de no res per ço que·l poder de Déu pusca de ço qui no és, III.26 - ProvRam, 42. És Déus poder infinit qui pot infinidament, car si no podia infinidament seria infinit en estant e finit en obrant, III.26 - ProvRam, 5. Lo foc encerca segons qual del àer o de la terra porà més contra l'aygua, III.26 - ProvRam, 176.
ETIM.: llatí vulgar *potere, format sobre el radical pot- (cf. l'adjectiu pote). No cal dir que les nombroses formes analògiques d'aquest verb han sofert una evolució fonètica pròpia, independent de l'infinitiu.

Veus del Glossari relacionades: