CONFÍGER, CONFIGIR v. intr. Llegir pronunciant primer separadament les lletres dels mots i unir-les després per síl·labes.
E fassa hom confíger a son fill, e d'assò que configerà, en aprés cové que sia feta construcció en aquell libre meteix,
II.A.6 - DoctPu, 3.
Los hòmens lecs qui no saben de letra... no apercebrien so que la letra significa tro que hom los agués mostrat a configir,
I.2 - Contemp IV, 83.
ETIM.: llatí
configere 'clavar una cosa amb altra, ajuntar'.