confíger

CONFÍGER, CONFIGIR v. intr. Llegir pronunciant primer separadament les lletres dels mots i unir-les després per síl·labes. E fassa hom confíger a son fill, e d'assò que configerà, en aprés cové que sia feta construcció en aquell libre meteix, II.A.6 - DoctPu, 3. Los hòmens lecs qui no saben de letra... no apercebrien so que la letra significa tro que hom los agués mostrat a configir, I.2 - Contemp IV, 83.
ETIM.: llatí configere 'clavar una cosa amb altra, ajuntar'.